Terratrèmol al Japó. Declaració institucional de WN

PER UN MÓN MÉS SEGUR I SOSTENIBLE

WORLD NATURE, en primer lloc, vol expressar el dolor i la solidaritat amb els familiars i la població del Japó, víctimes del terrorífic terratrèmol i tsunami que ha patit aquesta regió del món.

Però també volem mostrar la nostra enorme preocupació per al risc de contaminació i explosió nuclear. El Japó i el món s'han de preperar pel pitjor.

Vivim en temps de l’adolescència humana i potser és hora de fer-nos adults definitivament. Cal reconsiderar el nostre modus vivendi i la relació de la nostra espècie amb la Terra, casa nostra, el nostre ecosistema.

La desgràcia del terratrèmol i tsunami del Japó, la feblesa humana davant d’aquests esdeveniments naturals i, sobretot, la feblesa de les construccions i tècniques humanes posen en perill constantment la nostra existència com espècie.

Probablement no podrem fer gaire davant les manifestacions del planeta (terratrèmols, tsunamis, volcans, huracans, etc.), només podem intentar adaptar-nos-hi de forma intel·ligent.

En canvi podem evitar, de totes totes, les grans contradiccions de les tècniques i construccions humanes de tot tipus.

Després de la desgràcia i la destrucció del terratrèmol i tsunami del Japó, aquesta regió del món s’enfronta a una de les pitjors amenaces humanes: la catàstrofe nuclear.

La central de Fukushima 1, just sobre la falla que ha provocat el sisme, està a punt d’ocasionar una desgràcia d’enormes proporcions. El seu reactor principal està greument afectat. Han començat les emissions radioactives i s’ha hagut de desplaçar a més de 50.000 persones, com tota la ciutat de Girona a les nostres latituds, us ho imagineu?

Però a més a més si l’emissió radioactiva augmenta o es produeix una explosió, aquesta tindrà un gran abast destructiu i els núvols radioactius afectaran a tota la Terra, podent arribar aquí, com ja va passar amb Txernòbil a la ex URSS. Girona, precisament, va ser una de les comarques més afectades llavors.

L’amenaça nuclear, l’amenaça de l’economia basada en els combustibles fòssils, les guerres, la fam, la injustícia i, en definitiva, la supèrbia humana posen en perill la nostra pròpia existència.

Cal, sense demora, fer un gir de rumb. La tècnica, la ciència, la cultura en general ens pot dur a un món millor. Però sobretot la voluntat, la dels nostres governants, però també les de les grans companyies.

Aquí, hem de demanar a les grans energètiques com Repsol, Endesa i altres que iniciïn un canvi sense precedents cap a l’ús de fonts energètiques i tecnologies renovables i, sobretot, que no posin fre al desenvolupament de les mateixes.

Als nostres governants, cal exigir-los que governin pel bé comú i no pas per als grans monopolis i els lobbys.

La nova era energètica serà renovable, econòmica i, especialment, democratitzadora. Sí, el que està en qüestió no és si les energies seran renovables o no, això ja ningú ho qüestiona. El que està en joc és si aquesta energia podrà ser produïda de forma descentralitzada i, per tant, democratitzadora i alliberadora. L’energia és la vida. I l’home a d’aspirar a la llibertat, és un principi fonamental de l’existència humana. Si podem produir energia des de casa nostra i consumir la mateixa i compartir o vendre la sobrant, aquest és el camí.

Cal que governs i lobbys monopolistes ho entenguin. S’acabat una era. En comença una altra. La crisi que pateix el món “desenvolupat”, el mal anomenat “primer món” no és només econòmic i financer. És sobretot una crisi humana, de valors, de modus de vida, energètic, de justícia i equitat, també econòmic és clar. I especialment ambiental.

Un nou esdevenidor està davant nostre. S’acaba l’energia barata i contaminant dels combustibles fòssils. L’escalfament global del Planeta, accelerat per les activitats humanes, les catàstrofes naturals i tecnològiques, les guerres, la pobresa i la pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats saludables i ben conservats han de ser el nostre principal objectiu a combatre.

Davant dels últims esdeveniments mundials cal posar voluntat i començar a canviar el rumb. No serà gratis, ni fàcil, però és imprescindible. No és una qüestió d’opinió, ni política, ni sectària. És per supervivència.