GRANS RAPINYAIRES

La conservació del Trencalòs (Gypaetus barbatus) segueix sent una prioritat als Pirineus. Malgrat que durant els darrers 20 anys, la població d'aquesta espècie a augmentat significactivament, els paràmetres de reproducció són clarament negatius. Així, ara acaben creixent i volant del niu el mateix número de trencalòssos joves que fa vint anys.

Aquesta productivitat tant baixa posa l'espècie en un risc molt alt.

WN treballa amb diferents especialistes i col·labora amb la Generalitat de Catalunya i altres administracions i parcs naturals en el seguiment de la població reproductora d'aquesta espècie.

Fem un seguiment d'aquelles parelles que fracassen més sovint en la reproducció, per tal d'esbrinar les raons d'aquest fracàs.

Actualment, la manca de recursos econòmics de l'administració pública responsable posa la nostra feina en una situació molt difícil.

L'Aufrany (Neophron percnopterus), el voltor més petit i migrador del continent europeu sembla marcar una tendència a l'alça de la seva població als Pirineus.

La població catalana, a l'igual que la de la resta de la Península, va patir des de començaments fins a mitjans del segle XX, una forta davallada produïda per la caça i la utilització de verins. L'eliminació dels verins i la protecció legal de l'espècie n'han canviat paulatinament l'evolució. A Catalunya està protegida des de l'any 1988.

Malgrat la recuperació que sembla observar-se darrerament, està catalogada en el Llibre vermell dels vertebrats ibèrics com a vulnerable tant a la Península com a Europa.

Darrerament, diferents factors com les línies elèctriques i, principalment, la utilització il·legal de pesticides com a verins per matar predadors en algunes àrees privades de caça, han donat lloc a la mort d'alguns exemplars.

Des de WN contribuim a la seva conservació fent un seguiment d'algunes de les parelles del Pirineu oriental.